D'un any a l'altre

Hi ha persona amb qui et veus a diari, compartiu un àpat, o el cafè de la tarda, també podeu compartir feina o el llit. Altres persones a qui veus de manera usual però amb menys freqüència. Les amigues amb qui fas el cafè, les de la classe de zumba... Després hi ha aquells a qui veus quan pots, quan la vida et permet fer una escapada cap al seu lloc de residència, però amb qui mantens contacte usual per whats o per qualsevol altre mitjà tecnològic (que ara n'hi ha molts...) I finalment hi ha un grup de gent a qui veus un sol cop l'any, i amb qui no mantens cap mena de contacte virtual ni desvirtual. Avui vull parlar d'aquestes persones. De les que veus just quan coincidiu en aquella activitat. Acabo de viure una d'aquestes experiències, unes trobades de grup que es fan just a la primera lluna plena de primavera. Allà descobreixes com creixen any rera any els fills dels altres, com de bé, o no, tracta la vida als teus amics anuals, com envelleix la gent o com la vida els fa canviar de caràcter, de vestimenta, de parella.
Però enmig de tot això hi ha un moment, aquell, el just i necessari. El moment en què les mirades es creuen, els somriures es dibuixen els rostres, les mans s'apreten amb fermesa, i un diu: "ja hi tornem a ser, a la nostra trobada anual". I aquesta frase dóna peu a una conversa, segurament profunda, a un record que evoca projectes, a un projecte que aboca records... i aquí si que l'ordre dels factors pot alterar el producte.  I parleu, molt, com si no hi hagués demà. I és que, en realitat, no n'hi ha de demà, simplement hi ha "proper any". Ah, i per molts anys es pugui anar repetint!